EDER a l’Esperó de les Orenetes

De la magnífica cinglera dels Esplovins l’Esperó de les Orenetes destaca voluminós. Un grapat de vies s’atreveixen a guanyar-lo, essent l’EDER un dels traçats més clàssics. Bona via, cerca les debilitats en tot moment, dibuixant una línia del tot lògica i prou directa. Amb trams atlètics i algun de tràmit, pràcticament des-equipada, hi trobem passatges de gran bellesa, que permeten amortitzar tota la ferralla que siguem capaços de carregar.

Aproximació:

Des d’Oliana prenem la carretera C-14 i abans d’entrar al tercer túnel ens desviem a mà dreta per la carretera antiga, on aparquem el vehicle. Des d’allí surt una canal direcció a la paret (fites) que després d’una bona pujada ens deixa just al peu de via, al la part més baixa de l’esperó, uns metres a la dreta de la UES, sageta groga molt tènue. 30 minuts.

La via:

La via s’inicia uns metres a la dreta de la UES. Hi trobarem una sageta groga pintada molt tènuement. El primer llarg transcorre per terreny indefinit, salvant ressalts i anant a buscar el peu de l’evident diedre que escalem al segon llarg. Aquest és mantingut, amb algun pas atlètic i roca variable. Hi ha una reunió intermèdia que no cal muntar (burí + clau). Passada la reunió continuem per un sistema de fissures fins que podem flanquejar a la dreta (fàcil) i atènyer la segona reunió.

Sortim de la reunió per terreny dret fins situar-no sota un petit desplom (protegit per dos claus). El superem i enganxem una curta bavaresa. Anem a buscar el diedre diagonal fins que arribem a la feixa. Muntem la reunió d’una savina uns metres a la dreta d’unes expansions (via Manolito Garcia). Des d’aquest punt prenem com a referència un sostre característic. Escalem per les plaques de la dreta, amb roca excel·lent. Quan arribem a un diedre, ràpidament marxem en diagonal a la dreta per escalar unes plaques de ratlles molt guapes fins la reunió, de dos claus.

Al cinquè llarg  anem a buscar una fissuraque queda a sobre. La part superior és delicada, amb blocs mòbils amb possible caiguda sobre la R. Un cop superat el tram continuem pel diedre fins que podem marxar cap a l’esquerra per placa i ja fàcil fins la reunió d’una savina. Abans trobarem una expansió d’una reunió intermèdia.

La sisena tirada és un xic indefinida, amb roca que va empitjorant a mida que anem guanyant metres. Arribem a una feixa on muntem reunió de savines. Al setè llarg enfilem una placa per anar a caçar un petit pi que llacem i continuem per una fissura vertical de bon amanir. Un cop a l’alçada d’un arbre marxem en diagonal a l’esquerra per placa de roca excel·lent fins un savinot on muntem reunió.

Sortim per un petit diedre i marxem en tendència a l’esquerra per salvar un evident esperó. Grimpem per plaques senzilles i fem reunió a l’ombra d’una gran savina. Continuem obliquant a la dreta fins enfilar unes rampes que escalem.  Al arribar a la part superior escalem una curta placa que ens mena al peu d’un diedre que domina. Al desè llarg ataquem el diedre amb passos atlètics fins uns blocs que ens barren el pas. Sortim cap a la dreta i ens enfilem amb cura (trencat). Continuem per fissures i plaques al gust fins arribar a una vira,  on a la dreta hi ha una savina per muntar la reunió. 60 metres justos. Ja només ens resta el darrer llarg, on superem una panxa per entrar a una bona placa amb roca de primera. Escalem pel costat d’un diedre però de seguida marxem per la placa cap a la dreta, aprofitant la bona roca fins guanyar el cim.

Descens:

Marxem cap al sud i al cap de poc trobem una fita i de seguida un corriol amb marques blaves. El seguim fins l’inici del descens de la via ferrada. 2 hores fins al vehicle.

El que més m’ha agradat:

• Homogènia i mantinguda en cinquè grau.
• Llarga i poc equipada.
• Tots els llargs tenen quelcom bonic.